viernes, 11 de enero de 2013

El alma tenías...

Espero que os agradi tant com a mi :)!! Bona sort pels exàmens que ens queden!

El alma tenías
tan clara y abierta,
que yo nunca pude
entrarme en tu alma.
Busqué los atajos
angostos, los pasos
altos y difíciles...
A tu alma se iba
por caminos anchos.
Preparé alta escala
-soñaba altos muros
guardándote el alma-,
pero el alma tuya
estaba sin guarda
de tapial ni cerca.
Te busqué la puerta
estrecha del alma,
pero no tenía,
de franca que era,
entrada tu alma.
¿En dónde empezaba?
¿acababa, en dónde?
Me quedé por siempre
sentado en las vagas
lindes de tu alma.


Pedro Salinas.

miércoles, 19 de diciembre de 2012

Tancament del bloc

L'última activitat que el professor de GTIC ens ha proposat que consistia en citar totes les eines que hem utilitzat i indicar quina habilitat cognitiva es treballa de cada una d'elles.

Un cop he realitzat la graella l'he pujat a Scribd i aquí os la adjunto:


Fins aviat companys!!

viernes, 14 de diciembre de 2012

La taxonomia de Bloom

La passada classe de GTIC vam seguir treballant l'aprenentatge ambordinadors aquest cop a part de fer referència a les quatre metàfores de Charles Crook, Benjamin Bloom juntament amb altres col·laboradors a l'any 1956 van crear una piràmide on apareixia el llistat d'habilitats de més senzilles a més complexes. 
Posteriorment a l'any 2000 aquestes habilitats del domini cognitiu es va canviar i van escriure les habilitats cognitives en forma de verb.
Os mostro una imatge on queda molt reflectit aquesta classificació i la diferència entre l'any 1956 i l'any 2000.


Fins aviat companys!

miércoles, 12 de diciembre de 2012

Recitem un poema

Com a última activitat després de fer les descripcions, les exposicions d'identitat i territori, vam haver d'escollir un poema i recitar-ho. Aquest cop el professor no ens corregia perquè sabia la dificultat que presentava aquest exercici.

El poema que vaig recitar jo es diu "Muere lentamente" de Martha Medeiros i el comparteixo amb tots vosaltres:


Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito,
repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca.
No arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.

Muere lentamente
quien hace de la televisión su gurú.

Muere lentamente
quien evita una pasión,
quien prefiere el negro sobre blanco
y los puntos sobre las “íes” a un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos,
sonrisas de los bostezos,
corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente
quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo,
quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño,
quien no se permite por lo menos una vez en la vida,
huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente
quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en si mismo.

Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente,
quien pasa los días quejándose de su mala suerte
o de la lluvia incesante.

Muere lentamente,
quien abandona un proyecto antes de iniciarlo,
no preguntando de un asunto que desconoce
o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas,
recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor
que el simple hecho de respirar.
Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos
una espléndida felicidad.

Martha Medeiros

Creem un póster amb Glogster


Avui a classe de GTIC hem treballat la creació de pósters on-line, l'eina que hem utilitzat ha estat Glogster.
L'activitat consistia en escollir un tema  l'atzar i elaborar un póster sobre aquest tema.
El tema que escollit és el teatre de gest, on he inclò un video i una música per fer-ho més dinàmic i així cridar més l'atenció al públic.
Espero que gaudiu del meu treball!


domingo, 9 de diciembre de 2012

Les 4 metàfores d'aprenentatge

El passat dia a classe de GTIC vam tractar sobre les 4 metàfores que podem considerar a l'hora de treballar amb un ordinador. Gràcies al blog d'en Jordi vam poder observar quines pàgines webs reflectien molt bé aquestes diferències entre les diferents metàfores.
Les metàfores són les següents:

Metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor: Aquesta metàfora fa referència a la metologia tradicional, on l'ordinador és l'instructor i s'encarrega totalment de l'activitat, el que anteriorment anomenaven "màquines d'ensenyar", una bona manera de resumir aquesta metàfora seria la següent:

Iniciació (docent) -----  Respota (alumne)---- Avaluació (professor)



Si aquest mètode d'interacció de classe el portem al camp dels ordinadors i els programes informàtics quedaria de la següent manera:


Iniciació (ordinador) -----  Respota (alumne)---- Avaluació (ordinador)



Un clar exemple de programes tutorials són:


Metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne: En aquest cas es l'alumne qui controla l'ordinador a través de l'exploració i lesseves inquietuts mana a l'ordinador fer el que ell vol. El nen aleshores reflexiona sobre el que vol tractar i el/la mestre quan consideri oportú pot intervenir fent que l'alumne busqui una resposta sobre tot allò que va reflexionant.

Un clar exemple de programa que té a veure amb aquesta metàfora és:
Metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador: L'alumne en aquest tipus de programes pot crear, dibuixar i experimentar al seu aire de unam anera més limitada que en el cas que hem esementat anteriorment en la "metàfora de la construcció". Os adjunto un vídeo de un exemple de programa on s'estableix aquesta metàfora.



Un altre exemple de programa simulador també pot ser Doctora Xinxeta, on els alumnes poden experimentar sobre el creixement de les plantes en funció de quant les reguem, quant temps podem estar sense regar-les i quantes hores de llum ha de donar-li. Així doncs aquests programes també serveixen per treballar el "mètode científic".
I per últim:

Metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina: l'ordinador proporciona una serie d'eines que fan satisfer les nostres capacitats creatives i reflexives. Ens proporciona una experiència fora del món físic on podem gaudir. Persones com Jordi Vivancos consideren un error pensar en l'ordinador només com a eina, és molt més ja que, hi ha coses que sense l'ordinador no podríem fer com per exemple compartir documents on-line (google docs), wikis, blogs, etc.

Després de llegir i fes uncop d'ull a totes les pàgines web que fan referència a cada metàfora en Jordi ensva demanar que féssim una taula al word on havíem de trobar una pàgina web per a cada metàfora i a través de Scribd pujar-la al nostre blog i compartir-la amb tots vosaltres:


Activitat GTIC

Informació extreta de: 
Bloc del professor Jordi

martes, 27 de noviembre de 2012

Descripció COED

L'altre dia a COED vam haver de descriure al company que volguéssim per tal de llegir-la davant la classe  i aprendre de l'experiència tan personal com observant els companys. 
Vam observar diferents tics i manies nervioses que molts utilitzàvem. Vam veure la importància de saber-se el text per marcar les parts que volíem fer arribar al públic de manera més directa. També podíem acompanyar aquell moment amb una mirada al públic ben focalitzada. L'expressió facial ajudava també a mantenir la atenció del públic. Modular la veu i no fer que el text quedés monòton. En conclusió vam tenir el primer contacte de parlar en públic però amb el suport d'un paper.

Os adjunto la meva descripció que parla de l'Èlia Roca:


"Ella és sensible, especial, té aquella energia que la fa parlar sense paraules i que jo vaig percebre des de bon punt vam començar. Té aquell punt de timidesa que la fa tendra però sobretot diferent, quan aquesta timidesa marxa deixa pas a aquella llum que et fa somriure dia a dia. És transparent, clara i sobretot sincera, tot allò que pensa ja sigui bo o dolent té la valentia de dir-ho sense intenció de originar cap discussió, al contrari, és molt pacífica. Té una sensibilitat especial a l´hora de sentir l’energia que l’altre li vol transmetre, a vegades no calen moltes paraules, és comprensiva.
Molt amiga de les seves amigues, reservada però extravertida quan la coneixes, molt divertida. Intueixo que també té molt mal humor quan realment li toquen algun punt molt especial per ella, però no sembla tenir problema en perdonar i acceptar els seus propis errors.
Pel poc temps que he pogut sentir la seva energia, aquesta es la millor manera i amb la millor intenció amb la que definiria a la meva companya Èlia, amb la qual he parlat més amb mirades que amb les pròpies paraules. Espero no perdre aquest nou raig de llum."

Espero que os hagi agradat!! Que tingueu un bon dia!