Poema de COED

Bon dia companys!

Avui os adjunto el poema que el professor Vila ha llegit al començar la classe de Gran Grup .

Penjo aquest perquè especialment ha provocat una reacció en mi, m'arriben les paraules d'aquest autor, espero que el disfruteu tant com jo.

Desolació- Joan Alcover

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. 

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort. 

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

Petons a tots i a totes! Fins la propera!